15é Festival Curt Ficció

César es un jove que viu en un  món de fantasía i idealització, el seu món.
 César amb la ajuda dels seus amics farà tot el que estigui a les seves mans per aconsegrui l'amor de la seva vida, Lucía, o com ell l'anomena, "Lucille". 


Aquest curt és una comèdia romàntica amb un misatge clar: mai s'ha de perdre l'esperança encara que  les senyals indiquin el contrari.
L' Albert Pintó,el director d'aquest curt va estar a la presentació i li vam poder fer preguntes relacionades amb el cost d'un curtmetratge, el temps que es triga, els plans...


Aquest es el curt que més m'agradava per que a part de tenir una idea i un misatge molt clar, em van agradar els plànols, l'idea i la música d'aquest  curt.


http://www.filmin.es/corto/lucille

Curtmetratge: Somebody That I Used To love

Guió literari

Es tracta d'un videoclip curt. Aniràn apareixent imatges de algú tocant un ukelele, que es barrejaran amb imatges d'un ull parpadejant, i de uns llabis que s'obren i es tanquen. També, la segona meitat del video apareixeran uns peus que amb stopmotion s'anirà dibuixant un dibuix abstracte, i que desprès es borrarà.


Guió tècnic

Pla de tall: una part del ukelele, mitja mà i part del cos de la persona que toca. (video)
Pla de tall: la part d'adalt del ukelele, la mà dreta i part del cos de la persona que toca.( video)
pla de tall picat: cames i peus de la persona.(video)
pla de tall: ull dret.(video)
pla de tall: llabis.(video)
pla de tall picat: cames i peus de la persona. (stopmotion)
pla de tall: llabis. (video)
pla de tall: ull.(video)
pla de tall picat: cames i peus de la noia.(stopmotion)


Link del video
http://www.youtube.com/watch?v=pkmSdEnFbtQ&feature=youtu.be

Anàlisi Spots publicitari:

L'spot que considero bo: 




-     http://www.youtube.com/watch?v=IxvSqPT8RfM

• Què anuncia: Un festival de música
• A qui va dirigit: a un públic jove, segurament a un públic de 18- 25 a qui li agradi la música avançada
• Què t'ha cridat l'atenció: El protagonista de l'anunci un emcaputxat amb una ràqueta 
• Quins plans predominen: el general
• Trucs i efectes especials: si hi ha, l'encaputxat surt en un principi en un bosc amb i es troba amb un mirall , decideix atravesar-lo i arriba a una espècie de catedral (per dintre) on hi ha una  cervesa gegant d' Estrella Damm
• Ritme de successió d'imatges: La imatge és constantment la mateixa, durant 21 segons , a més a més el ritme en si és ràpid, te canvis de  ritme .
• Colors que predominen: això canvia, al principi son colors tristos: grisos verds , tot té un aspecte fred, despres d'entrar en el mirall són colors càlids, taronjas vermells..
• Apareixen personatges coneguts: No. 
• Hi ha veu: Si,un sol home que al principi de l'anunci diu el nom del festival i   despres de que entri la música i l'encaputxat entri al mirall parla sobre com aconseguir gratis una entrada per el dia de la inaguració del Sónar 2012, la música es electrònica.
• Apareix text escrit: si
• Hi ha música: Sí, música de fons, Electrònica

L'espot que considero Dolent:

-  http://www.youtube.com/watch?v=Cn_XACC8JXg

• Què anuncia: anuncia la cervesa Mixta 
• A qui va dirigit: a un public adult, a la gent adulta que li agradi la cervesa
• Què t'ha cridat l'atenció: que l'argument  no té relació amb el producte que esta venen
• Trucs i efectes especials: no
• Ritme de successió d'imatges: La imatge ésla mateixa, durant 21 minuts,l'únic diferent es que la càmara va canviant.
• Colors que predominen:blanc, Taronja i marró
• Apareixen personatges coneguts: No. 
• Hi ha veu: Si, es suposa que es la veu del peix ''Roberto'' on li asegura al seu amic (un altre peix) que el dia anterior havia vist la salida, per poder sortir de la peixera.
• Apareix text escrit: si
• Hi ha música: No cap mena de musica, nomes veu.

NOTA: per si no us deixa accedir als anuncis aquí estan els noms dels anuncis:

-Spot Bo: Anunci Sónar 2012 -New Order -Estrella Damm

-Spot Dolent:  Anuncio Mixta (peces)

Turbinegeneration

Aquí tenim el nostre  pòster de la TurbineGeneration, anomenat ''Més Enllà del So''

Història Del Cine

El Precinema

L'ésser humà ha treballat per fer posible  captar el moviment i  ha intentat reproduir el que percebem com  la realitat canviant.

Al segle XVII, es crea la “llanterna màgica”,  constava der projectar imatges sobre una superfície plana amb la finalitat de fer-la arribar a tot arreu.

l'invent capital de la fotografia apareix al segle XIX, i aixo va fer posible plasmar la realitat  com nosaltres la veiem. No conformes, volien aconseguir plasmar el  moviment. Diferents homes treballaven per aconseguir aquest objectiu; intentant cercar i trobar com reproduir aquesta realitat.

Finalment, , es projectaven grans bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.

EL 1980, Edison i Dickson creen el Kinetoscopi, la pel·lícula perforada i el mecanisme  intermitent que la movia.

El naixement del cinema. L'època muda

al 28 de desembre de 1895, va neixer el cinema, el dia en què els germans Lumière van decidir mostrar públicament els seus films als espectadors del Salon Indien de París. Aquest avenç fou admirat i aplaudit per a tots els públics. L’aparell es va anomenar Cinematògraf.

Tot aquell èxit inicial, va convertir-se en un constant cansament per el públic, per evitar que el cine caigués en l’oblit, Georges Méliès,  això, se li va acudir introduir un nou element fascinant als films, la màgia.

A començaments del  segle XX el cinema ja és una indústria, una  màquina amb la que fàcilment guanyar diners. A la projecció de les pel·lícules, solia haver-hi un pianista interpretant la música en directe( ja que les pel·lícules en aquesta època enacara eren mudes ) i si la història requeria alguna mena d’explicació, aquesta sortia amb uns cartellets a la mateixa pantalla.

L’èpca sonora

El 6 d’octubre e 1927, pasa un fet que canviarà i revolucionarà el cine i la seva forma de veure’l: s’afegeix la veu.

A causa d’aixo desapareixen els intertítols i es buscaven actors una veu potent amb la finalitat d’atraure al públic amb la seva interpretació

Aquest descobriment coincideix amb el crack del 29 i això fa que la gent vagi al cinema per oblidar-se dels problemes.

al 1935 arriba el cinema a color,  amb la pel·lícula “La fira de les vanitats”, però la seva plenitud s’aconsegueix amb el film “lo que el viento se llevó al 1939.

A la Segona Guerra Mundial, el cinema nomes s’emetirà la propaganda nacionalista, el documental de la guerra o el producte escapista.

Últimes dècades

A finals dels anys 70, l’autor de “La guerra de les galàxies” de 1977, imposa la recuperació de la superproducció des de qualitat i rentabilitat; També va apostar per un cinema comercial però amb un estil de  creació molt personal i creatiu.

Als anys 80, es dona a conèixer el vídeo i aumenten en nombre  els canals televisius, això fa que el públic vegi films més a l’abast. I fa que s’expandeixen els gèneres cinematogràfics.

La dècada dels 90, es presenta amb una greu crisi d’idees,  la qual cosa fa que es decideixi inspirar el cinema amb els herois dels còmics.

Moviments cinematogràfics

EL SURREALISME:
Tendències avantguardistes més originals del segle XX. En evolucionar a partir de certes nocions del dadaisme, va admetre entre els seus principis fundacionals l'automatisme en la creació. Fent que l'inconscient es convertis en animador de tota proposta, independentment de la seva correcció moral o del seu respecte a les normes imposades per la tradició estètica.
 Els artistes van fer servir en tot moment la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud, particularment en el referit a la construcció psíquica del desig i la sexualitat.encara que immediatament es va donar una literatura surrealista i molt ràpid va haver-hi pintors i escultors que van aconseguir aquesta mateixa dimensió subversiva, va trigar temps a manifestar-se una cinematografia surrealista.

-L'EXPRESIONISME:

Abans de precisar un moviment cinematogràfic, l'expressionisme va ser un corrent pictòric, iniciada en 1911. La referència pictòrica no és casual quan es parla d'expressionisme cinematogràfic.Els cineastes expressionistes van trobar en la seva estètica l'element comú. L'estudi inicial d'aquesta fórmula es mou entre dos eixos: l'ús dels decorats i la qualitat tenebrosa de la seva fotografia. 
Rodats sempre en estudis, els films expressionistes emfatitzaven la inquietud més sublim a través de tots els elements al seu abast, des del maquillatge fins als moviments de càmera, passant per un tipus d'ambientació deliberadament artificial, de vegades desfigurada, com si el fotograma fos un marc sobre el qual delinear aquesta gamma de contrastos.

-EL NEORREALISME:
Posat en pràctica a Itàlia al llarg de la dècada dels quaranta del segle XX. En tot cas, l'etiqueta neorrealista no suposa una avantguarda, sinó una tornada a valors ja existents en la cinematografia anterior, tant a Itàlia com en la URSS i el Regne Unit. Valors que, d'altra banda, eren els mateixos que després van defensar els teòrics francesos del cinéma vérité. Les qualitats que van venir a definir el conjunt tampoc eren noves, però van reaparèixer en un entorn summament propici. 
Entre aquests ingredients cal assenyalar l'ocupació d'actors no professionals, el naturalisme a l'hora de plasmar la trama, l'ús de localitzacions reals i el rebuig del pintoresc i esterotipat en els personatges, de manera que fos possible commoure i, alhora, estimular la reflexió soci-política.

-CINÉMA VÉRITÉ:

Les característiques d'aquest corrent cinematogràfic provenen del documental, i més específicament, dels documentals rodats amb càmera portàtil i un equip de so sincronitzat. El disseny d'equips de filmació més petits i manejables va ser indispensable perquè els documentalistes ampliessin el seu marge de maniobra i, a un temps, desenvolupessin un estil narratiu capaç d'influir en els cineastes dedicats a la ficció. 

Un Cuento Chino

Fitxa Tècnica

Títol: Un cuento chinoAny: 2011

Director i guionista: Sebastián Borensztein

Música: Lucio GodoyFotografia: Rolo Pulperio

Productora: Pampa Film/ Tornasol

Gènere: Comèdia dramàtica

Sinopsi: En Roberto, un home argentí de mitjana edat. solter i obsesiu que vui sol i regenta una ferreteria. Un dia es troba amb una situació que farà canviar el seu rol de vida i la seva petita comoditat.És una comedia melodramàticaRoberto és el personatge principal, és un home de mitjana edat que treballa en la seva pròpia ferretería. Està acostumat a una vida monòton, avorrida, és un personatge que no creu que la vida tingui sentit, per aquest motiu col·lecciona noticies retallades de diaris, noticies absurdes, que manquen de sentit  La seva vida no donarà un gir radical fins que es trobarà amb un xino, que no sap parlar l'idioma local. Aquest noi, farà que la seva vida canviï per complet, és la peça que dóna sentit a la seva vida i a tots els retalls de diari. L'acaba convertint en un home més obert, el treu de la monotonía, l'ajuda a gaudir una mica més de la vida.Aquest personatge és rodó, ja que canvia el seu comportament durant tota la pel·lícula. El director pretèn mantenir l'interès, no ho explica tot sobre tots els personatges, vas esbrinant el caràcter i comportament de cada un  conforme la pel·lícula avança.Lo millor és el final, miras  tota la pel·lícula esperant una resposta, al final la dóna, és basa en una notícia, un fet real. És un fet molt constrastant, ja que ningú creu en la possibilitat que una vaca caigui del cel i pugui matar a algú. És un dels "efectes" que més m'ha agradat.La càmera és molt significativa, el gir primer que fa, ens indica un paral·lelisme amb la història, ja que donarà una volta de 180 graus la vida del protagonista. Tambés és al principi l'entrada a la botiga, a travès de la porta de vidre, s'endinsa en la vida de Roberto. La música és un factor molt important, ens ajuda a entendre les escenes, proporciona l'emoció necessària. És una música molt oportuna, els sorolls fan el mateix paper. Una pel·lícula sense música: una de por, no és el mateix, la música manté l'antenció de l'espectador.En el moment en que llegeix les notícies, ell es posa en la pell del personatge, tot cobra un color més viu, sobretot els tons vermells, que refereixen passióL'escena en què no tanca més a en Jun, és una escena clau, demostra els canvis en el caràcter del personatge, la confiança. Tots aquests elements estan presents en la nostra vida qüotidiana, però a l'hora de rodar una pel·lícula també hi són presenComença amb l'intriga que és manté durant tota la pel·lícula, i que només es sabrà al final, estàn relacionats directament amb el títol, ja que expliquen la història d'en Jun, i a trvès d'aquesta s'endinsa en la d'en Roberto.És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. El director pretèn mantenir l'interès, no ho explica tot sobre tots els personatges, vas esbrinant el caràcter i comportament de cada un  conforme la pel·lícula avança.Lo millor és el final, miras  tota la pel·lícula esperant una resposta, al final la dóna, és basa en una notícia, un fet real. És un fet molt constrastant, ja que ningú creu en la possibilitat que una vaca caigui del cel i pugui matar a algú. És un dels "efectes" que més m'ha agradat.La càmera és molt significativa, el gir primer que fa, ens indica un paral·lelisme amb la història, ja que donarà una volta de 180 graus la vida del protagonista. Tambés és al principi l'entrada a la botiga, a travès de la porta de vidre, s'endinsa en la vida de Roberto. La música és un factor molt important, ens ajuda a entendre les escenes, proporciona l'emoció necessària. És una música molt oportuna, els sorolls fan el mateix paper. Una pel·lícula sense música: una de por, no és el mateix, la música manté l'antenció de l'espectador.En el moment en que llegeix les notícies, ell es posa en la pell del personatge, tot cobra un color més viu, sobretot els tons vermells, que refereixen passióL'escena en què no tanca més a en Jun, és una escena clau, demostra els canvis en el caràcter del personatge, la confiança. Tots aquests elements estan presents en la nostra vida qüotidiana, però a l'hora de rodar una pel·lícula també hi són presenComença amb l'intriga que és manté durant tota la pel·lícula, i que només es sabrà al final, estàn relacionats directament amb el títol, ja que expliquen la història d'en Jun, i a trvès d'aquesta s'endinsa en la d'en Roberto.És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. Em va resultà molt interessant el principi, no t'esperes l'escena de la vaca, no té explicació fins al final i sobretot com una notícia sense sentit, fa que la vida del personatge principal recobri sentit.