Història Del Cine

El Precinema

L'ésser humà ha treballat per fer posible  captar el moviment i  ha intentat reproduir el que percebem com  la realitat canviant.

Al segle XVII, es crea la “llanterna màgica”,  constava der projectar imatges sobre una superfície plana amb la finalitat de fer-la arribar a tot arreu.

l'invent capital de la fotografia apareix al segle XIX, i aixo va fer posible plasmar la realitat  com nosaltres la veiem. No conformes, volien aconseguir plasmar el  moviment. Diferents homes treballaven per aconseguir aquest objectiu; intentant cercar i trobar com reproduir aquesta realitat.

Finalment, , es projectaven grans bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.

EL 1980, Edison i Dickson creen el Kinetoscopi, la pel·lícula perforada i el mecanisme  intermitent que la movia.

El naixement del cinema. L'època muda

al 28 de desembre de 1895, va neixer el cinema, el dia en què els germans Lumière van decidir mostrar públicament els seus films als espectadors del Salon Indien de París. Aquest avenç fou admirat i aplaudit per a tots els públics. L’aparell es va anomenar Cinematògraf.

Tot aquell èxit inicial, va convertir-se en un constant cansament per el públic, per evitar que el cine caigués en l’oblit, Georges Méliès,  això, se li va acudir introduir un nou element fascinant als films, la màgia.

A començaments del  segle XX el cinema ja és una indústria, una  màquina amb la que fàcilment guanyar diners. A la projecció de les pel·lícules, solia haver-hi un pianista interpretant la música en directe( ja que les pel·lícules en aquesta època enacara eren mudes ) i si la història requeria alguna mena d’explicació, aquesta sortia amb uns cartellets a la mateixa pantalla.

L’èpca sonora

El 6 d’octubre e 1927, pasa un fet que canviarà i revolucionarà el cine i la seva forma de veure’l: s’afegeix la veu.

A causa d’aixo desapareixen els intertítols i es buscaven actors una veu potent amb la finalitat d’atraure al públic amb la seva interpretació

Aquest descobriment coincideix amb el crack del 29 i això fa que la gent vagi al cinema per oblidar-se dels problemes.

al 1935 arriba el cinema a color,  amb la pel·lícula “La fira de les vanitats”, però la seva plenitud s’aconsegueix amb el film “lo que el viento se llevó al 1939.

A la Segona Guerra Mundial, el cinema nomes s’emetirà la propaganda nacionalista, el documental de la guerra o el producte escapista.

Últimes dècades

A finals dels anys 70, l’autor de “La guerra de les galàxies” de 1977, imposa la recuperació de la superproducció des de qualitat i rentabilitat; També va apostar per un cinema comercial però amb un estil de  creació molt personal i creatiu.

Als anys 80, es dona a conèixer el vídeo i aumenten en nombre  els canals televisius, això fa que el públic vegi films més a l’abast. I fa que s’expandeixen els gèneres cinematogràfics.

La dècada dels 90, es presenta amb una greu crisi d’idees,  la qual cosa fa que es decideixi inspirar el cinema amb els herois dels còmics.