Un Cuento Chino

Fitxa Tècnica

Títol: Un cuento chinoAny: 2011

Director i guionista: Sebastián Borensztein

Música: Lucio GodoyFotografia: Rolo Pulperio

Productora: Pampa Film/ Tornasol

Gènere: Comèdia dramàtica

Sinopsi: En Roberto, un home argentí de mitjana edat. solter i obsesiu que vui sol i regenta una ferreteria. Un dia es troba amb una situació que farà canviar el seu rol de vida i la seva petita comoditat.És una comedia melodramàticaRoberto és el personatge principal, és un home de mitjana edat que treballa en la seva pròpia ferretería. Està acostumat a una vida monòton, avorrida, és un personatge que no creu que la vida tingui sentit, per aquest motiu col·lecciona noticies retallades de diaris, noticies absurdes, que manquen de sentit  La seva vida no donarà un gir radical fins que es trobarà amb un xino, que no sap parlar l'idioma local. Aquest noi, farà que la seva vida canviï per complet, és la peça que dóna sentit a la seva vida i a tots els retalls de diari. L'acaba convertint en un home més obert, el treu de la monotonía, l'ajuda a gaudir una mica més de la vida.Aquest personatge és rodó, ja que canvia el seu comportament durant tota la pel·lícula. El director pretèn mantenir l'interès, no ho explica tot sobre tots els personatges, vas esbrinant el caràcter i comportament de cada un  conforme la pel·lícula avança.Lo millor és el final, miras  tota la pel·lícula esperant una resposta, al final la dóna, és basa en una notícia, un fet real. És un fet molt constrastant, ja que ningú creu en la possibilitat que una vaca caigui del cel i pugui matar a algú. És un dels "efectes" que més m'ha agradat.La càmera és molt significativa, el gir primer que fa, ens indica un paral·lelisme amb la història, ja que donarà una volta de 180 graus la vida del protagonista. Tambés és al principi l'entrada a la botiga, a travès de la porta de vidre, s'endinsa en la vida de Roberto. La música és un factor molt important, ens ajuda a entendre les escenes, proporciona l'emoció necessària. És una música molt oportuna, els sorolls fan el mateix paper. Una pel·lícula sense música: una de por, no és el mateix, la música manté l'antenció de l'espectador.En el moment en que llegeix les notícies, ell es posa en la pell del personatge, tot cobra un color més viu, sobretot els tons vermells, que refereixen passióL'escena en què no tanca més a en Jun, és una escena clau, demostra els canvis en el caràcter del personatge, la confiança. Tots aquests elements estan presents en la nostra vida qüotidiana, però a l'hora de rodar una pel·lícula també hi són presenComença amb l'intriga que és manté durant tota la pel·lícula, i que només es sabrà al final, estàn relacionats directament amb el títol, ja que expliquen la història d'en Jun, i a trvès d'aquesta s'endinsa en la d'en Roberto.És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. El director pretèn mantenir l'interès, no ho explica tot sobre tots els personatges, vas esbrinant el caràcter i comportament de cada un  conforme la pel·lícula avança.Lo millor és el final, miras  tota la pel·lícula esperant una resposta, al final la dóna, és basa en una notícia, un fet real. És un fet molt constrastant, ja que ningú creu en la possibilitat que una vaca caigui del cel i pugui matar a algú. És un dels "efectes" que més m'ha agradat.La càmera és molt significativa, el gir primer que fa, ens indica un paral·lelisme amb la història, ja que donarà una volta de 180 graus la vida del protagonista. Tambés és al principi l'entrada a la botiga, a travès de la porta de vidre, s'endinsa en la vida de Roberto. La música és un factor molt important, ens ajuda a entendre les escenes, proporciona l'emoció necessària. És una música molt oportuna, els sorolls fan el mateix paper. Una pel·lícula sense música: una de por, no és el mateix, la música manté l'antenció de l'espectador.En el moment en que llegeix les notícies, ell es posa en la pell del personatge, tot cobra un color més viu, sobretot els tons vermells, que refereixen passióL'escena en què no tanca més a en Jun, és una escena clau, demostra els canvis en el caràcter del personatge, la confiança. Tots aquests elements estan presents en la nostra vida qüotidiana, però a l'hora de rodar una pel·lícula també hi són presenComença amb l'intriga que és manté durant tota la pel·lícula, i que només es sabrà al final, estàn relacionats directament amb el títol, ja que expliquen la història d'en Jun, i a trvès d'aquesta s'endinsa en la d'en Roberto.És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. Em va resultà molt interessant el principi, no t'esperes l'escena de la vaca, no té explicació fins al final i sobretot com una notícia sense sentit, fa que la vida del personatge principal recobri sentit.