Moviments cinematogràfics

EL SURREALISME:
Tendències avantguardistes més originals del segle XX. En evolucionar a partir de certes nocions del dadaisme, va admetre entre els seus principis fundacionals l'automatisme en la creació. Fent que l'inconscient es convertis en animador de tota proposta, independentment de la seva correcció moral o del seu respecte a les normes imposades per la tradició estètica.
 Els artistes van fer servir en tot moment la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud, particularment en el referit a la construcció psíquica del desig i la sexualitat.encara que immediatament es va donar una literatura surrealista i molt ràpid va haver-hi pintors i escultors que van aconseguir aquesta mateixa dimensió subversiva, va trigar temps a manifestar-se una cinematografia surrealista.

-L'EXPRESIONISME:

Abans de precisar un moviment cinematogràfic, l'expressionisme va ser un corrent pictòric, iniciada en 1911. La referència pictòrica no és casual quan es parla d'expressionisme cinematogràfic.Els cineastes expressionistes van trobar en la seva estètica l'element comú. L'estudi inicial d'aquesta fórmula es mou entre dos eixos: l'ús dels decorats i la qualitat tenebrosa de la seva fotografia. 
Rodats sempre en estudis, els films expressionistes emfatitzaven la inquietud més sublim a través de tots els elements al seu abast, des del maquillatge fins als moviments de càmera, passant per un tipus d'ambientació deliberadament artificial, de vegades desfigurada, com si el fotograma fos un marc sobre el qual delinear aquesta gamma de contrastos.

-EL NEORREALISME:
Posat en pràctica a Itàlia al llarg de la dècada dels quaranta del segle XX. En tot cas, l'etiqueta neorrealista no suposa una avantguarda, sinó una tornada a valors ja existents en la cinematografia anterior, tant a Itàlia com en la URSS i el Regne Unit. Valors que, d'altra banda, eren els mateixos que després van defensar els teòrics francesos del cinéma vérité. Les qualitats que van venir a definir el conjunt tampoc eren noves, però van reaparèixer en un entorn summament propici. 
Entre aquests ingredients cal assenyalar l'ocupació d'actors no professionals, el naturalisme a l'hora de plasmar la trama, l'ús de localitzacions reals i el rebuig del pintoresc i esterotipat en els personatges, de manera que fos possible commoure i, alhora, estimular la reflexió soci-política.

-CINÉMA VÉRITÉ:

Les característiques d'aquest corrent cinematogràfic provenen del documental, i més específicament, dels documentals rodats amb càmera portàtil i un equip de so sincronitzat. El disseny d'equips de filmació més petits i manejables va ser indispensable perquè els documentalistes ampliessin el seu marge de maniobra i, a un temps, desenvolupessin un estil narratiu capaç d'influir en els cineastes dedicats a la ficció. 

Un Cuento Chino

Fitxa Tècnica

Títol: Un cuento chinoAny: 2011

Director i guionista: Sebastián Borensztein

Música: Lucio GodoyFotografia: Rolo Pulperio

Productora: Pampa Film/ Tornasol

Gènere: Comèdia dramàtica

Sinopsi: En Roberto, un home argentí de mitjana edat. solter i obsesiu que vui sol i regenta una ferreteria. Un dia es troba amb una situació que farà canviar el seu rol de vida i la seva petita comoditat.És una comedia melodramàticaRoberto és el personatge principal, és un home de mitjana edat que treballa en la seva pròpia ferretería. Està acostumat a una vida monòton, avorrida, és un personatge que no creu que la vida tingui sentit, per aquest motiu col·lecciona noticies retallades de diaris, noticies absurdes, que manquen de sentit  La seva vida no donarà un gir radical fins que es trobarà amb un xino, que no sap parlar l'idioma local. Aquest noi, farà que la seva vida canviï per complet, és la peça que dóna sentit a la seva vida i a tots els retalls de diari. L'acaba convertint en un home més obert, el treu de la monotonía, l'ajuda a gaudir una mica més de la vida.Aquest personatge és rodó, ja que canvia el seu comportament durant tota la pel·lícula. El director pretèn mantenir l'interès, no ho explica tot sobre tots els personatges, vas esbrinant el caràcter i comportament de cada un  conforme la pel·lícula avança.Lo millor és el final, miras  tota la pel·lícula esperant una resposta, al final la dóna, és basa en una notícia, un fet real. És un fet molt constrastant, ja que ningú creu en la possibilitat que una vaca caigui del cel i pugui matar a algú. És un dels "efectes" que més m'ha agradat.La càmera és molt significativa, el gir primer que fa, ens indica un paral·lelisme amb la història, ja que donarà una volta de 180 graus la vida del protagonista. Tambés és al principi l'entrada a la botiga, a travès de la porta de vidre, s'endinsa en la vida de Roberto. La música és un factor molt important, ens ajuda a entendre les escenes, proporciona l'emoció necessària. És una música molt oportuna, els sorolls fan el mateix paper. Una pel·lícula sense música: una de por, no és el mateix, la música manté l'antenció de l'espectador.En el moment en que llegeix les notícies, ell es posa en la pell del personatge, tot cobra un color més viu, sobretot els tons vermells, que refereixen passióL'escena en què no tanca més a en Jun, és una escena clau, demostra els canvis en el caràcter del personatge, la confiança. Tots aquests elements estan presents en la nostra vida qüotidiana, però a l'hora de rodar una pel·lícula també hi són presenComença amb l'intriga que és manté durant tota la pel·lícula, i que només es sabrà al final, estàn relacionats directament amb el títol, ja que expliquen la història d'en Jun, i a trvès d'aquesta s'endinsa en la d'en Roberto.És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. El director pretèn mantenir l'interès, no ho explica tot sobre tots els personatges, vas esbrinant el caràcter i comportament de cada un  conforme la pel·lícula avança.Lo millor és el final, miras  tota la pel·lícula esperant una resposta, al final la dóna, és basa en una notícia, un fet real. És un fet molt constrastant, ja que ningú creu en la possibilitat que una vaca caigui del cel i pugui matar a algú. És un dels "efectes" que més m'ha agradat.La càmera és molt significativa, el gir primer que fa, ens indica un paral·lelisme amb la història, ja que donarà una volta de 180 graus la vida del protagonista. Tambés és al principi l'entrada a la botiga, a travès de la porta de vidre, s'endinsa en la vida de Roberto. La música és un factor molt important, ens ajuda a entendre les escenes, proporciona l'emoció necessària. És una música molt oportuna, els sorolls fan el mateix paper. Una pel·lícula sense música: una de por, no és el mateix, la música manté l'antenció de l'espectador.En el moment en que llegeix les notícies, ell es posa en la pell del personatge, tot cobra un color més viu, sobretot els tons vermells, que refereixen passióL'escena en què no tanca més a en Jun, és una escena clau, demostra els canvis en el caràcter del personatge, la confiança. Tots aquests elements estan presents en la nostra vida qüotidiana, però a l'hora de rodar una pel·lícula també hi són presenComença amb l'intriga que és manté durant tota la pel·lícula, i que només es sabrà al final, estàn relacionats directament amb el títol, ja que expliquen la història d'en Jun, i a trvès d'aquesta s'endinsa en la d'en Roberto.És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. És una pel·lícula que té una forma molt interessant d'explicar les vides, totes totalment oposades, i que al final,  s'acaben relacionant. Em va resultà molt interessant el principi, no t'esperes l'escena de la vaca, no té explicació fins al final i sobretot com una notícia sense sentit, fa que la vida del personatge principal recobri sentit.